Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
la Noguera Pallaresa
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
estany Gento
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
vall de la Vansa
© Fototeca.cat
Vall dels Prepirineus, a l’Alt Urgell, de direcció E-W, limitada al N per la serra de Cadí i al S per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del…
Estelareny
Despoblat
Llogaret despoblat del terme de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster als vessants de llevant del tossal d’Estelareny, damunt la riba dreta de la Valira, entre Anserall i la Farga de Moles.
És situat en un coster, damunt la riba dreta de la Valira, aigua amunt del poble
Casterner de les Olles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 878 m damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.
La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats
Bellestar
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a 793 m d’altitud, a la dreta de la riera de la Mare de Déu de la Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Formava part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc
Torà de Tost
Poble
Poble disseminat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), fins el 1968 del de Tost.
És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina