Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
serrat de Font Joana
Serra
Serra dels municipis de Collsuspina (Moianès), Muntanyola i Tona (Osona).
serrat de Sant Martí
Serra
Serra dels municipis de Muntanyola (Osona) i Santa Maria d’Oló (Moianès).
carena de les Fonts
Serra
Serra dels municipis de Muntanyola (Osona) i Santa Maria d’Oló (Moianès).
coll de Vi
Collada
Coll dels municipis de Muntanyola (Osona) i Santa Maria d’Oló (Moianès).
collet de les Carreres
Collada
Coll dels municipis de Muntanyola (Osona) i Santa Maria d’Oló (Moianès).
pla de l’Alou
Pla
Pla dels municipis de Muntanyola (Osona) i Santa Maria d’Oló (Moianès).
comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…