Resultats de la cerca
Es mostren 5220 resultats
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles
la Palma d’Ebre
La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…
Pallerols del Cantó
Vista general de la vila de Pallerols del Cantó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.248 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc El lloc és esmentat ja el 839 Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972 l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
Pujol
Veïnat
Veïnat del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Alinyà.
el Pujal de Cabó
Poble
Poble del municipi de Cabó (Alt Urgell), a la vall baixa del riu de Cabó, a la dreta, prop del límit amb Organyà.
La festa major és el segon diumenge de setembre, i també és fa festa el 29 d’abril, festivitat de Sant Pere Màrtir A 619 m d’altitud hi ha la capella de la Mare de Déu de la Concepció
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia