Resultats de la cerca

Situada al fons d’un fiord, 30 km al SW de Copenhaguen, és un important centre industrial paper, licors, maquinària agrícola Capital de Dinamarca des del s X fins a l’any 1443 i seu del bisbat de Sjaelland fins el 1536, hom enterrà a la seva catedral prop d’un centenar de membres de la reialesa Hi fou signada la pau de Roskilde , entre Frederic III de Dinamarca i Carles X de Suècia 26 de febrer de 1658, que acabà la guerra iniciada entre ells l’any anterior El darrer hi obtingué d’aquell els territoris d’Escània, Halland, Blekinge i Trondheim i l’illa de Bornholm, que afermaren la supremacia…

La capital és Romblon

Hi ha una petita capella, moderna, dedicada a sant Antoni Fins el 1969 fou de l’antic municipi de Montanissell

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…

La capital és Pavlodar

Situada a la plana del riu Irtyš, on té un port Fundada el 1720, és actualment un centre d’indústria transformadora tractors, alumini, drassanes, pneumàtics i reparació d’automòbils, formigó armat, etc Té tres centrals tèrmiques i és també un nucli d’indústria alimentària i lleugera

Ciutat satèllit de Manila, forma la seva àrea metropolitana Centre residencial Té aeroport internacional

L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…