Resultats de la cerca

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església

L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, prop del riu i de la carretera de Bellver a la Seu, actual capital, el poble de Bar , els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

Centre comercial agrícola i nus de comunicacions situat al delta del Nil Refineria de petroli

A l’extrem N hi ha situada la ciutat de Suez Jaciments de petroli a Rā's al-Bālā'im, Morgan i Garra