Resultats de la cerca

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

És situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església

L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, prop del riu i de la carretera de Bellver a la Seu, actual capital, el poble de Bar , els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys

Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el…

La geografia física La part més gran del país és formada per un extens altiplà, nucli central, que té una altitud mitjana de 1000 a 1400 m i que correspon a una antiga superfície d’erosió que nivellà l’antic sòcol precambrià Aquest altiplà és limitat a l’E per la regió costanera de l’Índic, de formació sedimentària i menys alta, i a l’W per l’enfonsament tectònic del Rift Valley, l’eix del qual constitueix la frontera occidental de Tanzània, que és ocupat pels llacs de Tanganyika, Nyasa i Rukwa els dos primers, autèntics mars interiors El N és també banyat per un altre mar interior, el llac…

Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia

Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània 19 h/km 2 Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s IV aC, que hi obtenien vori,…