Resultats de la cerca
Es mostren 13255 resultats
el Querforadat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer
.
És edificat a redós del seu roquer, des d’on gaudeix d’un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí És un bon centre d’excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l’Ordiguer i del Cristall L’església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l’església del veïnat de Barguja Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d’interès espeleològic La festa major se celebra el diumenge després del 15 d’agost L’antic castell del Quer és situat al roquer del poble, que és vinculat històricament al Baridà i a la Cerdanya
el Ges
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a 1153 m d’altitud, damunt un contrafort septentrional de la serra de Cadí.
L’església de Sant Cebrià, que té la volta esfondrada, depenia de la parròquia de Santa Coloma de la Bastida d’Hortons Fou de la jurisdicció del capítol d’Urgell Va pertànyer al municipi de Cerc fins el 1970
golf de Gdańsk
Golf marí
Sector de la mar Bàltica comprès entre Polònia i l’oblast’ de Kaliningrad.
Hi desguassen el Vístula, el Nogat, el Pasłeka i el Pregolia
Gavarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
puig Galliner
Cim
Cim (1 635 m) de la serra que separa les valls d’Alinyà i de la Vansa, a l’Alt Urgell, dins el municipi de Fígols i Alinyà.
Domina per llevant la ribera d’Organyà
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
plana de Galič i Čukhlom
Regió de Rússia, a la part occidental de Kostroma, a la divisòria dels rius Kostroma i Unža.
El relleu es caracteritza per l’alternança de turons amb pendent suau i depressions amples i planes Una part de les depressions és coberta de fanguissar, i l’altra, de llacs poc profunds llacs Galič i Čukhlom
Friedland
Ciutat
Ciutat de Prússia, actualment Pravdinsk, al S de Kaliningrad, Rússia, on els exèrcits francesos de Napoleó venceren, el 14 de juny de 1807, els russos.
La victòria francesa obligà el tsar Alexandre I de Rússia a demanar un armistici, preludi de la pau de Tilsit
la Freita
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 161 m alt., al capdamunt de la coma de Nabiners.
Formà part de l’antic terme d’Arfa
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina