Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
kāl-e Namaksar
Llac
Llac salat a la frontera entre l’Iran ( ostān de Khorāsān) i de l’Afganistan (província d’Herāt).
Togo
Dona dirigint-se al mercat
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que constitueix una franja estreta que baixa perpendicularment al golf de Guinea, entre Benín a l’E, Ghana a l’W i Burkina Faso al N; la capital és Lomé.
La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…
Takhār
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Tāloqān 20 947 h est 1982
torre de Solsona
Història
Fortificació que constitueix l’avançada del castell de Castellciutat, al N de la vila, al terme de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència …
aeroport de la Seu d’Urgell
Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…
forat de la Seu
Final del canal de la Quera o estret de les Cabanotes, on el Segre s’obre a la ribera de la Seu, després de travessar l’estreta vall del Baridà, entre els termes d’Estamariu i Alàs i Cerc (Alt Urgell).
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…