Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia

Havia estat l’antiga església parroquial de Josa de Cadí Romànica, consta d’una nau amb un absis llis, sense arcuacions L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació del segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior

El mas té una església dedicada a santa Margarida, i prop seu, al mig del bosc, hi ha l’església de Sant Bartomeu de Favà, d’origen romànic, d’una sola nau A tocar del riu hi ha el Molí de Favà i el dolmen del Molí de Favà

És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases Encara es poden veure les restes del castell i d’una torre de defensa L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost Als afores, es troba l'ermita romànica de Sant Germà

Sobre la masia de Pinyes hi ha restes d’un antic castell i als voltants de la masia s’han trobat les restes de les ermites de Sant Just i Sant Vicenç, d'època romànica Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de…

Als seus vessants hi ha els pobles de Trejuvell i Espaén

L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Esteve Pertangué als vescomtes de Vilamur A mitjan segle XIX formava municipi independent

Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet

A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe…

Es formà entorn de l’antic castell d’Oliana, del qual resten escassos vestigis Hi ha l’antiga parròquia d’Oliana i capella del castell, coneguda com a Sant Andreu del Castell  i als afores hi ha restes de l'antiga església de Sant Joan Baptista del Castell