Resultats de la cerca

La parròquia de Carcolze és esmentada el 839 el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia

Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El poble celebra…

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Centra la població, de cases esparses al llarg de la vall, l’església parroquial de Sant Esteve, romànica però molt reformada posteriorment, construïda sobre la roca, damunt un sòcol d’obra D’una nau, coberta amb volta seguida apuntada l’església és sobrealçada, és capçada per un absis semicircular El portal és format per quatre arquivoltes en degradació i la mateixa estructura té la finestra de sobre El campanar, de paret, és de dos ulls Algunes cases tenen portals de mig punt i balconades de fusta Els habitants d’Alinyà celebren un aplec l’11 de maig, a l’ermita de Sant Ponç i un altre…

Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes…

Situació i presentació És al peu dels vessants meridionals de la serra de Cadí, a la vall del riu de la Vansa El terme tradicional de la Vansa tenia una extensió de 57,1 km 2 , fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 48,98 km 2 , i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols Administrativament el municipi limita al N amb Alàs i Cerc i amb Cava, a l’E amb Josa i Tuixén, i amb la Coma i la Pedra Solsonès, al S contacta només puntualment amb el terme d’Odèn Solsonès, i continua vers el SW amb Fígols i Alinyà, i a l’W amb el Pla de Sant Tirs El municipi es configura…

La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…

El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…