Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
roca Alta
La Roca Alta amb el pantà d'Oliana al fons (Oliana)
© Isidre Suñé
Cim
Cim (1 501 m) de la Serra de Turp, en el municipi d’Oliana (Alt Urgell).
Campmajor
Despoblat
Despoblat del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a 1.132 m alt., al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del segle XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar.
A la part alta de la vall de Bellestar, hi ha les restes del castell de Campmajor i de l’església dedicada a Sant Joan
Castellar de Tost
Nucli
Nucli (a 831 m) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), prop del despoblat de Tost, a l’esquerra del riu de Tost.
A la part alta del poble hi ha les restes del castell L’església de Sant Joan i Sant Martí de Castellar, d’origen romànic, fou reformada el 1881
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Altés
Vista exterior de l’església de Sant Pere d’Altés
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), situat a 491 m d’altitud, a l’esquerra de la ribera Salada (que a l’edat mitjana era anomenada el riu d’Altés).
A la part més alta del poble hi ha les restes del castell, que surt nomenat en una donació del 968 L'església apareix documentada a la segona meitat del segle XI i és esmentada també en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Reformada posteriorment, l’edifici actual és del 1828
Malgrat de Noves
Despoblat
Despoblat del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a 810 m alt., dins l’antiga vall d’Aguilar.
A la part alta hi ha l'esglesia de Sant Bartomeu Situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós, hi ha les restes del castell, convertit avui dia integrades en una casa Pertanyia al vescomtat de Castellbò , dins el quarter de Castellbò
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
la Guàrdia d’Ares
Entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situada en un dels contraforts de la Serra d’Ares.
Ares era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre, i per allí passava una de les principals vies pirinenques Tenia antigament un recinte emmurallat format per set cases, del qual encara es conserva la porta d’accés La casa del capdamunt del poble més propera a l’església, cal Rei, era l’antic castell, però no hi ha dades sobre el seu origen A la part més alta del poble hi ha l'església de Sant Esteve
Taús
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu Major.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 A la part més alta del poble, es troben les restes del castell El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan segle XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent…