Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
pont d’Espia

El pont d’Espia, sobre el Segre, entre Coll de Nargó i Organyà, amb les restes a segon terme de l’antic pont
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
Santa Maria
Capella
Capella del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), sobre el poble de Josa de Cadí, al fossar, situat als vessants inferiors de Cadinell.
Havia estat l’antiga església parroquial de Josa de Cadí Romànica, consta d’una nau amb un absis llis, sense arcuacions L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació del segle XII i conserva encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior
la Quera
Hostal
Masia
Masia i hostal modern del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), a la carretera de la Seu a Puigcerdà, a la confluència del barranc de la Quera amb el Segre al sector del congost dit pas de les Cabanotes o canal de la Quera, al SE del terme.
El mas havia estat anomenat la Quera Nova , per oposició a la Quera Vella , nom que prengué l’antic monestir de Pinsent en restar abandonat A la Quera hi hagué un molí dit de Pinsent, documentat al segle X No es pot precisar, però, si és el mateix que en el cens del 1860 s’anomenà Molí de Viladomat
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte…
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi…
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
l’Alt Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, al límit amb Andorra.
La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…