Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
coll de Jovells
Depressió (1 800 m) que separa el Cadinell (2 112 m) del Cadí (pic de les Tres Canaletes, 2 618 m), dins el terme de Josa i Tuixén (Alt Urgell).
Hi passa el camí de Josa de Cadí a Cornellana
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
Costoja
Priorat
Antic priorat de l’Hospital ( Santa Maria de Costoja
), a la vall de Castellbò (Alt Urgell), prop del poble de Vilamitjana, dins l’actual municipi de Montferrer i Castellbò; el 1220 era centre de la comanda de Costoja
, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga.
Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’economia del terme és basada en l’agricultura i, sobretot, en la ramaderia boví L’antic castell d’Adrall , pertanyent a l’església d’Urgell, passà al vescomte de Castellbò, en virtut del pariatge d’Andorra del 1278
la Vall de Castellbò
Antic municipi
Antic municipi de l’Alt Urgell, que comprenia la vall de Castellbò
.
No en formava part la vila de Castellbò, que constituí un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbò o, simplement, Castellbò, agregat el 1970 al de Montferrer i de Segre, amb el qual formà el municipi de Montferrer i Castellbò
castell del Quer

El castell del Quer
© Xevi Varela
Castell
Antic castell del municipi de Cava (Alt Urgell), al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer.
En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors
ras de Conques
El ras de Conques
© Fototeca.cat
Massís
Massís de l’Alt Urgell (2.136 m), prop del límit amb Andorra, que forma part de la divisòria d’aigües entre el Segre i la Noguera Pallaresa, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
És comprès entre el riu de Santa Magdalena, al nord i a l’oest, la capçalera de la vall de Castellbò, al sud, i el barranc d’Ars, a l’est Hi passa el camí ramader que enllaça l’Alt Urgell amb els pasturatges del Pallars Sobirà i d’Andorra i és, alhora, un punt de concentració de ramats de llana a l’estiu bordes del Ras
coll del Cantó

Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
l’Alzina d’Alinyà

Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols d’Organyà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a 1 365 m d’altitud, en un coster sota el serrat del Prat de l’Anca, a la dreta de la riera de l’Alzina, vora el camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
La carretera que hi duu passa la riera de l’Alzina per un pont de pedra d’un sol ull Hi ha l’església de Sant Bernabé, sufragània d’Alinyà, romànica i modificada L’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb lesenes i arcuacions el presbiteri és cobert amb volta de canó i la resta de la nau amb volta de llunetes, posterior Hom fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…