Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
parc natural de l’Alt Pirineu
Espai natural
Parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l’1 d’agost de 2003 a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.
És el més extens de Catalunya La seva superfície suma 69 850 ha, 61 540 de les quals corresponen al Pallars Sobirà el 55,2% de la superfície de la comarca i 8 310 ha, a l’Alt Urgell el 5,7% del total de la comarca La creació d’aquest parc respongué a la voluntat de protegir els valors geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals inclosos en el seu àmbit i establir un règim d’ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d’aquest territori Entre els valors naturals del parc destaquen zones d’interès geològic, com ara l’estany de Certascan, que és l’estany glacial…
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la…
Morters
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, a la dreta de la Valira, aigua amunt del cap del municipi.
Conserva vestigis de l’església dedicada a sant Llorenç dos murs fent angle, un dels quals amb opus spicatum
Ars
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat sota el ras de Conques, i a l’esquerra del barranc d’Ars.
La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte plàstic…
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i…
l’Alt Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, al límit amb Andorra.
La geografia Cap de comarca, la Seu d’Urgell Anomenada també Urgellet i situada a la conca del Segre, és constituïda per les terres compreses entre el forat de la Seu i la ribera de Bassella bé que, fisiogràficament, s’acabi al grau d’Oliana, sistema de petites valls i riberes formades al llarg i a l’ample d’aquest riu i dels seus afluents A l’aiguabarreig dels dos rius principals, el Segre i la Valira, es troba una plana d’uns 7 km de longitud envoltada d’altes serres a la plana o ribera de la Seu, és situat l’agrupament humà més important, la Seu d’Urgell Aquesta plana, estesa entre la…
comtat d’Urgell

Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera de l’església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…
Josa i Tuixén

Tuixén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Els antics municipis de Josa de Cadí i Tuixén foren units el 1973 L’entitat municipal resultant té la capital al poble de Tuixén El terme tradicional de Tuixén tenia 36,7 km 2 , i l’antic terme de Josa de Cadí, 31,47 km 2 El municipi de Josa i Tuixén és situat a llevant de la comarca, al límit amb les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès, al peu de la serra de Cadí Al N termeneja amb el municipi urgellès de Cava, el cerdà de Montellà i Martinet, i amb l’enclavament dels Cortils del municipi berguedà de Bagà A llevant, amb les terres berguedanes de Saldes…