Resultats de la cerca

Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari…

Els vestigis del castell es troben situats sobre una elevació al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable, al cantó oposat de l’emplaçament de l’antic castell d’Oliana Conjuntament amb el castell d’Oliana, dominaven el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Al seu costat s'alça l’església de la Mare de Déu de Castell-llebre, convertida en un santuari marià

Passà a dependre dels comanadors de Susterris Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan segle XIX

L’esglesiola, que pertany a la parròquia d’Argolell, és avui santuari de la Mare de Déu d’Arduix A mitjan segle XIX formava municipi amb Argolell Posteriorment, fins el 1970 fou de l’antic municipi de Civís

Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…

L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs

És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del poble de Castellciutat Hi hagué un antic castell documentat el 1087  i al 1093, ja es coneix l'existència de l'església parroquial de Sant Vicenç El 1146 Pere de Montferrer, donà les seves possessions a la catedral d’Urgell S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Dins el terme parroquial hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada, edificat l'any 1602 i que…

Situació i presentació És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena la Torre de Cadí 2561 m, roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana 2648 m i el coll del Llitze Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan…

A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…

S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost