Resultats de la cerca

L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies

De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…

La seva parròquia Sant Gervasi succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran

Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap

La seva església de Sant Joan i Sant Vicenç de Banyeres, romànica, depenia de la parròquia d’Adraén

De la seva antiga església parroquial de Sant Vicenç es conservava un retaule dedicat a aquest sant, gòtic s XIV-XV, que fou traslladat el 1972 a la casa del comú de Montferrer Es conserva al Museu Diocesà d’Urgell

Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969

És emplaçat dalt d’un turó, prop del riu, que és continuació del de Castellciutat S'hi concentra la indústria de tot el municipi, bàsicament la de la fusta, que produeix uns 70 m 3 l’any Hi ha graveres que manipulen una mitjana de 100 000 tones de material i una fàbrica de pinsos Hi hagué un antic castell El 1146 fou donat per Pere de Montferrer a la catedral d’Urgell Dins el terme parroquial Sant Vicenç hi ha el santuari de la Mare de Déu Trobada

Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…