Resultats de la cerca
Es mostren 3313 resultats
Penelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…
el Penal
Història
Quadra del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), al SW del poble, vora el canal de Sió.
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial Sant Pere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
Pedra
La Mare de Déu de Pedra
Salvem Pedra
Antic poble
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 juntament amb la imatge del s XV, i reconstruït el 1944 El lloc era presidit pel castell de Pedra , esmentat ja l’any 1041 Al s XIV ja era un despoblat
puig de Pastuira
Cim
Cim (2 349 m) de la serra que separa les valls del Freser (coma de Freser, al terme de Queralbs) i del Ter (comes de l’Orri, al terme de Setcases, i del Catllar, al de Vilallonga de Ter), al Ripollès.
les Parrelles
Santuari
Convent
Antic convent de trinitaris fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al NW de Balaguer (Noguera), sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera.
El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835 L’església i el convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat 1854 i altres edificis
Pardines
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Ribes, estès a la capçalera del Segadell (afluent del Freser per l’esquerra), que neix als rasos de Pòrtoles, sota la collada Verda, i travessa el terme d’E a W (vall de Pardines).
Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…
Paracolls
Antic terme del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al vessant sud-oriental de la serra de Comiols, prop del Puig de Rialb.
Havia pertangut al monestir de Sant Cristòfol de Salinoves
Palous
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarasa (Noguera), al S del municipi, damunt un tossal, a l’esquerra del barranc de la Vall.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina