Resultats de la cerca
Es mostren 4228 resultats
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
castell de Sant Jordi d’Alfama
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s XVIII, serví…
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Joan del Camp
Església
Antiga església del municipi de Tortosa (Baix Ebre), extramurs de la ciutat.
Sant Joan
Església
Església i antiga parròquia del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
Situat vora el camí a Montmagastre, al terme del qual pertanyia És esmentada ja a la fi del s XI
Sant Joan
Església
Església i antic castell del municipi de Ponts (Noguera), enlairats damunt la riba dreta del Segre, aigua amunt de Torreblanca.
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Sant Gili
Antiga església
Antiga parròquia de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida poc després de la conquesta cristiana de la ciutat al raval de Sant Gili, format més enllà de la porta de Corbins (dita, després, porta de Sant Gili), a la partida de les Pardinyes Altes, al peu septentrional del Sas.
El raval fou poblat al començament del s XV i fou destruït durant la guerra contra Joan II inclosa l’església parroquial, romànica restà despoblat, fins que al seu indret sorgí una part de l’eixample modern de Lleida El sector proper d’horta, les Pardinyes Altes, ha estat conegut amb el nom d' horts de Sant Gili