Resultats de la cerca

L’edifici Aquesta església és un extraordinari edifici romànic, erigit a la segona meitat del segle XI La característica més rellevant del temple és la planta de creu grega, tret que al nostre país es troba en molt pocs edificis, com ara Sant Daniel de Girona Gironès o Sant Martí de Romanyà Baix Empordà Més original encara és la forma cilíndrica del seu cimbori, perquè tots els altres cimboris de Catalunya adopten la forma prismàtica Així, la planta de l’edifici consta de dues naus de les mateixes dimensions, encreuades Al centre d’aquesta creu grega, s’aixeca una cúpula,…

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al suddel temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró,…

Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en…

Situació i presentació Limita al N amb Ventalló i Viladamat ambdós de l’Alt Empordà, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al SE amb Verges, al S amb Jafre i a l’W amb Vilopriu Constitueixen el municipi els pobles de les Olives, cap municipal, i de Garrigoles Consta que el 1210 Garrigoles i les Olives —pertanyents al comtat d’Empúries— passaren al domini del monestir de Santa Maria d’Amer El 1399 tots dos llocs formaven part de la baronia de Verges, segons un inventari ordenat per la baronessa Joana de Rocabertí, vídua i hereva de Pere d’Empúries, mentre que el 1698 figuraven com a…

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…