Resultats de la cerca
Es mostren 2626 resultats
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja existia al s…
Sant Miquel de Llíria
Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
serra de Sant Mamet
Serra
Alineació muntanyosa dels Prepririneus, de direcció NW-SE, que des de Figuerola de Meià (Camarasa), al congost que el Segre ha obert a Rubió d’Agramunt (Foradada), separa la conca de Meià i la vall Ariet de la baronia d’Alòs.
A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
baronia de Sant Boi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial formada després de la segregació del castell de Sant Boi de la baronia d’Eramprunyà.
Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…