Resultats de la cerca

La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…

És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt roca Cirera,…

El terme és accidentat pels relleus del Montsec d’Estall puig de Sant Salvador, 878 m alt contraforts de la Cogulla, 956 m Castell de Llaguarres, 1056 m La major part del terme pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana i és drenada pel riu Guard el sector d’Aler, però, pertany a la conca de l’Éssera El 42% de la superfície del municipi és ocupada per brolles, el 13% per boscs de carrasques i roures, el 10% per boscs de resines i el 38% per conreus Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris 87% i per parcers La major part dels terrenys de conreu…

La vila grausins , centre de la Ribagorça occidental, davant la confluència de l’Éssera i de l’Isàvena, és d’origen romà El 1063 Ramir I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça, en intentar de conquerir la població, morí davant les muralles ferit per les forces defensores d’al-Muqtadir de Saragossa ajudades per l’infant Sanç de Castella, el futur Sanç II tanmateix, el seu fill Sanç Ramires prengué Graus després de deu dies de setge Després de la unió de Catalunya i d’Aragó, restà compresa dins Catalunya fins el 1305, com tot el comtat de Ribagorça Els abats de Sant Victorià d’Assan discutiren amb…

És una calma de gran superfície 80 km 2 , allargassada entre les valls de l’Isàvena Baixa Ribagorça, a ponent, i la Noguera Ribagorçana Alta Ribagorça, a llevant, i limitada per la vall de Castanesa als termes de Bonansa i Espés, al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa 1765 m, els Cavallets 1706 m, el tossal del Cis 1759 m i la roca Cirera 1757 m,…

Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d’Ariet , que baixa del coll d’Orenga i desguassa al riu Boix sota Clua de Meià

Situat a 743 m alt és a la dreta de l’Isàvena, a la seva confluència amb el barranc de Carrasquero L’església parroquial és dedicada a sant Jaume L’antic municipi comprenia, a més, el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquer i Rin de la Carrasca i l’antiga quadra de Sant Marçal

Damunt el santuari es troba el port de les Ares 1 896 m alt, per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena les Paüls amb la Baixa Ribagorça Vallabriga, les Viles de Turbó i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares , que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret

Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970