Resultats de la cerca
Es mostren 2013 resultats
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
Sant Francesc
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Sant Antoni de Llombai
Façana principal de l'ermita de Sant Antoni de Llomai
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ermita
Ermita i zona residencial del municipi de Llombai (Ribera Alta), 3 km a l’W de la vila.
Rubió d’Agramunt
Castell de Rubió
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antic municipi del municipi de Foradada (Noguera), entre la serra del Munt i el terme d’Alòs de Balaguer, a l’esquerra del Segre.
És format per tres nuclis Rubió de Dalt i Rubió del Mig , damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls , 2 km al N, vora el Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El castell de Rubió , que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Roseta
Despoblat
Despoblat del municipi de Manuel (Ribera Alta), al nord del poble.
Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera
Rocaverd
Antiga granja de Poblet, situada al municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), existent des de vers la fi del s XII, des d’on s’explotaven un lot de terres concedides al monestir pels volts del 1177.
Desaparegué molt aviat i els seus béns s’uniren a la veïna de Torredà