Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
conca de Tremp
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
el Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
Anya
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), és situat a la riba dreta del Segre, a l’altra banda del qual hi ha el poble de Collfred (359 m alt.).
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció Pertangué a Sant Pere d’Ager Fins l’any 1966 fou municipi independent
Stuttgart
Ciutat
Capital del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Port fluvial a l’esquerra del Neckar, que en la seva expansió s’ha annexat Bad Cannstatt, a l’altra banda del riu Nus ferroviari important, s’ha desenvolupat com a gran centre industrial indústries mecàniques, de l’automòbil Mercedes, d’aparells de precisió, òptiques, d’instruments musicals, indústria tèxtil, química, del tabac i refineria de petroli Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Documentada des del 1229, fou ciutat 1286, seu dels comtes de Württemberg s XIV i capital del ducat s XVI Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva molts…
Alentorn
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), situat a 380 m alt. al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d’Alentorn
, a 1,5 km de la dreta del Segre.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre…
Ulm
Alessandro Caproni (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És situada a la riba esquerra del Danubi, davant per davant de Neu-Ulm, a l’altra banda del riu Situada a una altura de 479 m, és a 70 km de Stuttgart, al SE Important nucli ferroviari, té indústria tèxtil, siderúrgica, de maquinària, etc Ja coneguda el 854, fou ciutat imperial lliure al segle XII, i una de les més destacades del ducat de Suàbia Fou també centre comercial de primera línia als segles XIV i XV, però decaigué posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XVIII Adjudicada el 1802 a Baviera, el 1805 fou escena de la victòria de Napoleó sobre els austríacs, i l’any…
Bremen
Divisió administrativa
Land
d’Alemanya.
Format per dos territoris, el que envolta la capital, Bremen, situat a les vores del riu Weser, en terrenys d’origen fluvial, drenat pels rius Weser i els seus afluents, Wümme i Delme, i el que envolta la ciutat de Bremerhaven, que s’estén a la vora dreta de la desembocadura del Weser, sobre terrenys d’acumulació fluviomarina recent, drenats pels rius Geeste i Lune L’activitat econòmica del land és bàsicament la portùaria, fet que ha determinat la seva estructura industrial drassanes, maquinària, elaboració de productes alimentaris importats, etc Per altra banda, hi ha també…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta,…
Térmens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…