Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Balsareny
Vista de Balsareny (Bages)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Bages que s’estén a banda i banda del Llobregat, que travessa el terme de nord a sud.
Situació i presentació El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret Un corrent artificial —el de la séquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal Els manresans, l’any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l’aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós Comprèn, a més del poble de Balsareny, cap…
Penelles
![](/sites/default/files/media/FOTO/A024843.jpg)
Vista general del poble de Penelles (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…
la Baronia de Rialb
![](/sites/default/files/media/FOTO/A057750.jpg)
Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
Montserrat
![](/sites/default/files/media/FOTO/B099320.jpg)
Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la…
Manresa
Vista aèria de Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7