Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Gràcia
Ermita de Gràcia, a Sitges
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Gràcia
) del municipi de Sitges (Garraf), al sector W del terme.
Refet
Santuari
Santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al NE de Seró.
L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior La imatge és una talla romànica Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet , notable exemplar d’aquesta espècie
la Torre de Rialb
Caseria
Caseria i cap del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la riba esquerra del Rialb a 474 m d’alt.
La seva parròquia és la de Polig Arran de l’embassament del pantà de Rialb 1999, les masies del Molí del Guàrdia i de Sòls de Riu restaren submergides i els seus habitants n'hagueren de marxar Hom traslladà també l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons i el dolmen dit dels Tres Pilars o de Sòls de Riu
jaciment d’Adarró
Restes del poblat ibèric i romà d’Adarró, a Vilanova i la Geltrú
© Fototeca.cat
Història
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic integrat per restes ibèriques i romanes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), que pren el nom d’una antiga quadra.
El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat
Vallcarca
Fàbrica de ciment a Vallcarca, a Sitges
© Fototeca.cat
Poble
Poble, abandonat, del municipi de Sitges (Garraf), a la façana costanera del massís de Garraf.
Fou una colònia industrial per al personal de la fàbrica de ciment Fradera i Butsems, inaugurada el 1903 per tal d’explotar les calcàries cretàcies de Garraf, i que fou construïda vora la masia de Vallcarca i del llogaret de Campdàsens, a la cala de Vallcarca convertida en port d’embarcament de ciment l’any 1913 Hi arribaren a treballar uns 700 obrers, amb una producció de 1200000 t/any Davant la creixent contaminació i els seus perills, els obrers abandonaren el lloc A ponent, a 179 m alt, s’alça l’ ermita de la Trinitat segle XVIII, esmentada ja el 1375 Tingué estació del ferrocarril de…
la Vasa de la Vera Creu
Ermita
Ermita, dita també de Santa Helena, del municipi d’Àger (Noguera), esmentada ja al s XVII.
Sant Llobí
Ermita
Ermita del municipi d’Àger (Noguera), a l’W de la vila, dins la demarcació de Millà.
Fabregada
Despoblat
Despoblat del terme de Vilanova de Meià (Noguera), al vessant meridional del Montsec; hi resten les ruïnes de l’ermita de Sant Serni.
la Sentiu de Sió
la Sentiu de Sió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de la Sentiu de Sió, de 29,62 km 2 d’extensió, és situat a banda i banda del Sió, aigua amunt de la plana de Balaguer Confronta amb els termes de Camarasa a tramuntana, Cubells per un punt al NE, l’enclavament de Flix del municipi de Balaguer a llevant, Bellcaire d’Urgell a migdia, i Vallfogona de Balaguer i Balaguer a ponent És accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Bellmunt Tossal Redó, 309 m, tossal de les Guineus, 336 m, i és regat pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són el Clot del Bisbet, el Cau del Gat, el Pedregar, la…