Resultats de la cerca

D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament…

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…

Situació i presentació El terme municipal de Tiurana, de 15,92 km 2 d’extensió, pertany a la subcomarca del Segre Mitjà i s’estén a l’esquerra d’aquest riu, al sector on rep el Rialb per la dreta A l’extrem de llevant de la Noguera, el municipi de Tiurana confronta amb el municipi de Bassella, de la comarca de l’Alt Urgell, pel cim d’un dels turons de Solers Al SE limita amb el municipi de Vilanova de l’Aguda i a migdia, per una línia al S del Mas d’en Pinós i per un dels contraforts orientals de la serra del Pubill, amb el municipi d’Oliola i amb una llenca del de Ponts A ponent, el Segre,…

La capital és Thiès

Centre comercial i industrial indústria metallúrgica, tèxtil i de l’automòbil

Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets

Situació i presentació El municipi de Térmens, d’una extensió de 27,54 km 2 , és al S de la comarca, al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre, riu que fa de termenal al NW amb els municipis de Balaguer i Menàrguens El terme confronta, a més, amb el de Vallfogona de Balaguer al NE i a llevant, més enllà del camí dels Arcs a Vallfogona al SE confronta amb Bellvís Pla d’Urgell, en part pel curs del Riu Corb, però enclou, també, un petit sector a l’esquerra d’aquest riu i al SW limita amb Vilanova de la Barca Segrià, en part per la Sèquia Nova L’important canal de FECSA,…

Al s XIX fou agregat al municipi d’Oliola

Al segle X s’hagué de sotmetre a l’imperi de Ghana fins que passà a formar part de l’almoràvit segles XI-XII, època en què la seva població fou islamitzada Al començament del segle XIX el membre de la tribu tekrur Usmanu dan Fodio aconseguí la creació de l’imperi de Sokoto