Resultats de la cerca
Es mostren 2002 resultats
Santa Maria del Castell de Cubells
Església
Església situada a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells (Noguera).
D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament…
Cuiàvia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector central del país i travessada pel riu Noteć.
La capital fou Kruszwica Actualment es troba inclosa en el voivodat de Kujawsko-Pomorskie
Gran Polònia
Palau de Rogalin, a laGran Polònia
© Oficina de Turisme de Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector centro-occidental del país.
La ciutat principal era Poznań Actualment es troba repartida entre el voivodat homònim, majoritàriament, i els voivodats de Łódź, Cuiàvia i Pomèrania i Lubúsquia
Petita Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, situada al sector sud-est del país, en la part alta i central del riu Vístula.
Inclou gran part dels Carpats polonesos, les conques de Sandomierz i Oswiecim i la meseta de la Petita Polònia, que forma la regió de roca calcària del Jura de Cracòvia-Częstochowa Cracòvia és la ciutat principal
Tomaszów Mazowiecki
Ciutat
Ciutat del voivodat de Łódź, Polònia, a la riba del Pilica.
Té indústries tèxtils fibres artificials i químiques
Tollos
Municipi
Municipi del Comtat, a la vall de Seta, dins el muntanyam prebètic intern valencià.
La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m…
Tiurana
Tiurana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Tiurana, de 15,92 km 2 d’extensió, pertany a la subcomarca del Segre Mitjà i s’estén a l’esquerra d’aquest riu, al sector on rep el Rialb per la dreta A l’extrem de llevant de la Noguera, el municipi de Tiurana confronta amb el municipi de Bassella, de la comarca de l’Alt Urgell, pel cim d’un dels turons de Solers Al SE limita amb el municipi de Vilanova de l’Aguda i a migdia, per una línia al S del Mas d’en Pinós i per un dels contraforts orientals de la serra del Pubill, amb el municipi d’Oliola i amb una llenca del de Ponts A ponent, el Segre,…
el Timonal
Antic terme de la Noguera, esmentat al s XIV, proper a Vallfogona de Balaguer.