Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
la Font de la Figuera
Municipi
Municipi de la Costera, al SW de la comarca, al límit històric amb el regne de Castella (port d'Almansa, obert entre el Caporrutxo i l’alt del Cofrenet), format per la part alta de la vall de Montesa, a la capçalera del riu Cànyoles.
El sector occidental, més accidentat, amb elevacions fins a 1 000 m, comprèn la major part de la zona forestal 3 000 ha, sobretot pinedes i del garrigar 1 000 ha L’agricultura, predominantment de secà, és al sector oriental, de planes ondulades vinya 1 500 ha, cereals ordi i blat, oliveres i arbres fruiters El regadiu es limita a 75 ha d’hortalisses, amb caràcter eventual La ramaderia hi té una certa importància bestiar oví, cabrum i porcí Hi ha petites indústries, derivades de l’agricultura farineres, de licors, d’alcohol i de la fusta Hi ha un fort corrent emigratori cap a València,…
Bellpuig de les Avellanes
Exterior del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia de canonges premonstratencs (Santa Maria de Bellpuig), la primera i la més important que tingueren a Catalunya, situada al SE del terme municipal d’Os de Balaguer (Noguera).
La canonja, que seguia la regla de sant Agustí, nasqué de la fusió de dues comunitats La primera, reunida entorn de l’ermità Joan d’Organyà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, fou erigida el 1166 en comunitat premonstratenca gràcies a l’ajuda del comte Ermengol VII d’Urgell i Dolça d’Urgell La segona fou establerta a l’indret de l’actual canonja, sota la protecció del noble Guillem d’Anglesola, i el 1166 l’abat premonstratenc de Casadieu, a Occitània, l’erigí en abadia filial seva Aquesta fusió tingué lloc el 1180, en morir Joan d’Organyà Gràcies al comte d’Urgell, Bellpuig es convertí…
la Costera
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia Cap de comarca, Xàtiva És constituïda fonamentalment per la vall del riu Cànyoles 80% de la seva extensió des del seu naixement prop del port d’Almansa fins a la seva confluència amb el riu d’Albaida, prop de Xàtiva, i per la vall del riu de Barxeta, a l’est, afluent també del riu d’Albaida Hom hi distingeix tres zones la vall de Montesa alta vall del riu Cànyoles des de la Font de la Figuera fins a Montesa, la Costera de Ranes , d’on prové el nom de tota la comarca vall mitjana del riu Cànyoles, des de Canals a la Llosa de Ranes, inclòs Estubany, a la vall del riu de Sallent, i…
Xàtiva
Vista aèria de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Costera, amb un terme una mica allargat de N a S, però complicat per una munió d’enclavaments (27, amb 20,81 km2).
Aquests són record del gran terme medieval el Realenc de la Plana , la Senyoria del Comte , la Garrofera , Terrafort , el molí de Sant Andreu , Torró , la Font Amarga , el Gafarró , el Paraire , la venta de Ca El terme se situa al gran corredor SW-NE que marca la separació del domini ibèric dels sistemes bètics A la canal de Montesa, on predomina el burdigalià marí margós, s’integra la foia de Xàtiva entre la plataforma cretàcia del Caroig 1000 m i la serra Grossa 520 m és drenada pel riu Cànyoles o de Montesa, afluent, a través del riu d’Albaida, del Xúquer Entre els dos primers rius s’…