Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
torre dels Frares
Antiga granja, coneguda també com a torre de n’Eral o Torreneral, dels monestirs de Gualter (la Noguera) i de Poble (pla d’Urgell), dins l’antic terme de Torreneral. Des del segle XVII s’anomena el castell del Remei, al municipi actual de Penelles (Noguera).
Tenia 300 jornals de sembradura, vinya i oliveres
els Masos de Millà
Torre o castell dels Masos de Millà (o Torre dels Moros)
© Fototeca.cat
Torreblanca
Castell de Torreblanca (o Costa de Sant Joan)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ponts (Noguera), fins el 1970 del del Tossal, a la dreta del Segre.
La seva església, dedicada a Sant Joan, depèn de la parròquia del Tossal
Montaspre
Vista panoràmica des del castell de Montaspre (o Aspremont)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat de la Noguera, probablement a la vall d’Àger, dins el terme de Camarasa, dit també Aspremont
.
Meià
Un aspecte del casal del castell de Meià o del Puig de Meià
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble i castell dins el terme de Vilanova de Meià
(Noguera), de la qual vila és l’origen.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
Sant Llorenç
Castell
Antic castell i església del municipi d’Àger (Noguera) sobre Corçà, a l’extrem NW del terme.
Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca Hi romanen importants restes del castell i de l’església de tipus romànic És documentat des del 1068 Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda
la Vall d’Ariet
Vall d’Ariet
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al N del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet, a la dreta de la riera de Clua de Meià.
Aturonades, al SW, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet o castell d'Ariet i de la seva capella, romànica
la Meó
Partida
Partida de l’horta de Balaguer (Noguera), estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la séquia de Gerb.
Era coneguda amb el nom d’ hort d’Almudèfer o del Rei , per tal com al segle XI havia pertangut al rei de la taifa de Lleida al-Mudaffar
la Baronia de Rialb
Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…