Resultats de la cerca

Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no feu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al segle XII, que…

Fou utilitzat com a casa de colònies i actualment és un establiment de turisme rural

El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull mort el 1786

Depengué de la pabordia de Mur, i és esmentat encara al s XVII com a parròquia dependent de l’abadia d’Àger

Era coneguda amb el nom d’ hort d’Almudèfer o del Rei , per tal com al segle XI havia pertangut al rei de la taifa de Lleida al-Mudaffar

Consta com a comanda des d’abans del 1190 Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres Des del s XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga

Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…

D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament…

Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera