Resultats de la cerca

Pertangué a la pabordia de Mur, i posteriorment passà a dependre de l’arxiprestat d’Àger

Depengué de la pabordia de Mur, i és esmentat encara al s XVII com a parròquia dependent de l’abadia d’Àger

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…

D’una sola nau és coberta per una volta de canó de perfil fortament apuntat i reforçada per dos arcs torals, i capçada a llevant per un absis semicircular, amb una finestra de doble esqueixada L’arc presbiterial que precedeix l’absis arrenca de dos relleus resolts com a capitells A la façana sud hi ha un ull de bou i s’obre la portada, l’element més destacat del conjunt La portalada, construïda al segle XIII, forma un cos que sobresurt del mur, definit per columnes ornamentals angulars i coronat per una cornisa sobre mènsules esculpides Consta d’un arc de mig punt de dovelles profusament…

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets