Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Vall-llebrera
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial Sant Ponç depèn Vall-llebrerola El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre
Anya
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), és situat a la riba dreta del Segre, a l’altra banda del qual hi ha el poble de Collfred (359 m alt.).
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció Pertangué a Sant Pere d’Ager Fins l’any 1966 fou municipi independent
el Sant Crist de Balaguer
Vista panoràmica del Sant Crist de Balaguer
© C.I.C.-Moià
Convent
Nom actual de l’església i convent de l’antic nucli d’ Almatà
(Balaguer, Noguera).
L’emplaçament és situat en el de l’antiga mesquita major, transformada en església parroquial amb el nom de Santa Maria d’Almatà El 1351, iniciades les obres de la nova església parroquial de Santa Maria de Balaguer, la de Santa Maria d’Almatà esdevingué església d’una comunitat de clarisses que s’hi establí i, a la vegada, santuari de la Mare de Déu d’Almatà El 1626, després de dos segles de decadència, el convent fou repoblat amb clarisses observants hom amplià l’església i traslladà a l’altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada des d’aleshores l’…
Cabrera
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), a l’antic terme de Peralba.
Pren el nom de serra de Cabrera un dels contraforts meridionals del Montsec de Rúbies
la Meó
Partida
Partida de l’horta de Balaguer (Noguera), estesa a la dreta del Segre, des del pont de Balaguer a la peixera de la séquia de Gerb.
Era coneguda amb el nom d’ hort d’Almudèfer o del Rei , per tal com al segle XI havia pertangut al rei de la taifa de Lleida al-Mudaffar
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
Cal Vansa
Masia
Masia del municipi de Vilanova de Meià (Noguera).
Amb el nom de casa de la Vansa, la històrica masia era dins l’antic terme de Lluçars al NE del poble, i fou el centre originari de la Baronia de la Vansa
Privà
Castell
Antic castell (puig de Privà) i terme del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa Donà nom al nou poble de Vilanova de Privà Vilanova de les Avellanes
grau de Moles
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la baronia de Rialb (Noguera).
Ha donat nom a la serra de grau de Moles 1 263 m, entre el coll de Comiols, al SW, i la serra de Sant Quiri, al NE, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca
la Baronia de la Vansa
Antic terme municipal de la Noguera, situat a la conca de Meià i drenat pel riu Boix i pel riu de Seguers.
Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera