Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Polig
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), situat en un altiplà, a l’interfluvi del Segre i el Rialb, 1 km a llevant de la Torre de Rialb, centre del municipi i de la parròquia de Polig.
Des del 1999, bona part del terreny adjacent ha restat negada pel pantà de Rialb
la Cluella
Història
Antiga quadra del municipi de Tiurana (Noguera), a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Rialb.
L’església havia depès de la parròquia de la Torre de Rialb Ha restat sota les aigües del pantà de Rialb des del 1999
Vilaplana

Vista parcial de l’església de Sant Miquel de Vilaplana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (626 m alt.) del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al S del terme, a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana.
Bona part del terreny adjacent ha restat negada per les aigües del pantà de Rialb des del 1999 hom ha traslladat per aquest motiu les restes del jaciment neolític de les Coves del Segre L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Formava part de la baronia de Tiurana
Tragó de Noguera
Antic municipi, incorporat el 1964 al d’Os de Balaguer (Noguera), llevat del sector de l’antic terme de Boix, que ho fou al d’Ivars de Noguera.
L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el poble d’…
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…