Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
el Solà Roig
Sector o indret
Sector dels municipis de Conesa i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
la Conca de Barberà
Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Tarragona; la capital és Montblanc.
La geografia És una gran fossa excavada pel Francolí i pel riu d’Anguera al marge meridional de la Depressió Central, separada del Camp de Tarragona per la Serralada Prelitoral La Conca de Barberà estricta és constituïda exclusivament pels termes situats a la conca d’aquests dos rius, però la demarcació delimitada per la Generalitat de Catalunya conté, a més, una part de la dorsal de la Segarra històrica, a la del riu Corb, i l’altiplà on es forma el Gaià, presidida per Santa Coloma de Queralt, i també el terme de Vilanova de Prades, a la del riu de Montsant A ponent i a migdia, la fossa té…
coll de les Guixeres
Collada
Coll dels municipis de Talavera (Segarra) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
coma del Forn
Coma
Coma dels municipis de Talavera (Segarra) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
serra de la Portella
Serra
Serra dels municipis d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
coll de la Goda
Collada
Coll dels municipis d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
tossa de la Bovera
Cim
Cim dels municipis d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
plans d’Almenara
Pla
Pla dels municipis de Bellprat (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
coll de Ricor
Collada
Coll dels municipis d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
baronia de Centelles
Història
Jurisdicció feudal centrada en el castell de Centelles
o de Sant Esteve (Osona), que pertangué des del s. XI a la família Centelles
, la qual prengué aquest cognom pel fet de la possessió del feu.
Als s IX-X, el seu terme encloïa les actuals demarcacions de Centelles, Sant Martí de Centelles amb Sant Miquel Sesperxes i Sant Quirze Safaja excepte Bertí, i era dividit en tretze vilars, tots sota la dependència eclesiàstica de Santa Coloma, la futura parròquia de la vila de Centelles, que esdevingué capital de la baronia Els dominis dels Centelles s’anaren ampliant pels territoris veïns la fortalesa de Blancafort, prop de la Garriga des del 1184 drets a la vall d’Osor en feu del rei el castell de Sentfores en feu de la mitra de Vic Manlleu, la domus de Bellpuig i el castell…