Resultats de la cerca
Es mostren 10075 resultats
abric Romaní
abric Romaní (2018)
IPHES
Jaciment arqueològic
Balma del congost de Capellades, damunt l’Anoia, dins el terme de Capellades (Anoia).
Fou habitada durant el Paleolític i conté dos nivells l’inferior, amb indústries mosterianes Paleolític mitjà, i el superior, amb restes del Paleolític superior Descoberta per Amador Romaní 1909, que li donà el nom el tradicional és balma del Fossar Vell , fou excavada i publicada per L Marià Vidal 1911-12 posteriorment, E Ripoll hi dirigí noves excavacions L’any 1983 es reiniciaren les intervencions arqueològiques, dirigides per R Mora, E Carbonell, A Cebrià i J Martínez La investigació se centrà en els estudis de paleoambient, aprofitament de la biomassa per les comunitats de caçadors i…
la Roixel·la
Casa
Veïnat
Casa i veïnat del municipi d’Igualada (Anoia), a l’W de la ciutat, al límit amb els d’Òdena i de Jorba, on hi ha l’antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la, que depèn de l’església de l’Espelt.
Rofes
El veïnat de Rofes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Llacuna (Anoia), al N del terme, vora el torrent de Rofes
, afluent per l’esquerra de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.
Rocamora d’Argençola
Vista de l'església de Sant Jaume de Rocamora
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
la Roca de Pelancà
Penyal de la Roca de Pelancà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat en un penyal sobre el Ter, al seu aiguabarreig amb la riera d’Abella.
Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica
Rocabruna
Poble
Poble (972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.
El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
castell de Pera
Castell
Antic castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a 727 m, en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel NW la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç
castell de Pena
Castell
Antic castell del terme d’Ogassa (Ripollès), situat al puig de serra de Sant Amanç
, entre Saltor i Bruguera.
Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament