Resultats de la cerca
Es mostren 2342 resultats
Sant Salvador de les Espases
Vista del congost del Cairat on s’ubica la capella de Sant Salvador de les Espases, a Esparraguera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
Sant Ramon
Santuari
Santuari del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al cim de la muntanya de Sant Ramon (309 m alt.), termenal dels municipis de Sant Boi de Llobregat (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita
.
L’edifici fou construït el 1887 Hom ha iniciat la installació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 ha
Sant Pere de Copons
Caseria
Caseria del municipi de Copons (Anoia), situada 2 km vers el NE de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de SantPere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850
Sant Nicolau del Tretzè
Capella
Capella de la quadra de Freixe, dins el municipi de Piera (Anoia).
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre
Sant Maure
Vista aèria del Barri de Sant Maur, al límit amb Igualada, actual cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i cap del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia) formant conurbació urbana amb Igualada, situat a la dreta de l’Anoia, als vessants del turó del Pi (antiga zona fortificada), davant la ciutat d’Igualada.
La seva expansió ha estat motivada per l’afluència de població immigrada i s’han produït grans problemes d’equipament i d’infraestructura El 1966 s’inaugurà la capella de Sant Maur, erigida en parròquia el 1968
riu de Sant Josep
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Arieja, a la solana d’Andorra, dins la parròquia de Canillo (Andorra), que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector al pla de la Vaca Morta.
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Antic monestir de monges canongesses augustinianes (dit també Sant Joan Salerm) del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al sector muntanyós del N del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al s XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al s XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes
Sant Jaume de Queralt
Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella