Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Cabra
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, vora el riu Cabra
.
És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó
Cabra de Santo Cristo
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situat al SE de la província, al límit amb Granada.
Hom treballa l’espart i hi ha pedreres
Montilla
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia.
Situada a la Campiña, al peu de la serra de Cabra, en una regió molt densa de vinyes de gran qualitat Centre comercial i industrial fàbriques d’alcohol i d’aiguardent, farineres i adoberies, és un nucli de població concentrada Conserva el palau dels ducs de Medinaceli
Doña Mencía
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat als peus de la serra de Cabra, entre els municipis de Cabra i Baena.
Hi ha agricultura vinya, cereals i indústries alimentàries elaboració de vins, caramels i productes carnis
Lucena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al peu de la Sierra de Cabra.
Hi ha conreu d’oliveres i vinya i indústries derivades Conserva l’església de San Mateo, d’un gòtic tardà, l’església de San Agustín, amb portalada barroca, i diversos palaus
Abadín
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat als peus de la Serra de Cabra.
Carcabuey
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, accidentat per les serres de Cabra i Priego.
Luque
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, al N de la Sierra de Cabra.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i les indústries derivades
Nueva Carteya
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al N de la serra de Cabra i drenat per diversos afluents del Guadajoz.
Montserrat
© Lluís Prats
Massís
Massís muntanyós que s’alça a la dreta del Llobregat, al límit del Bages, l’Anoia i del Baix Llobregat.
Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…