Resultats de la cerca
Es mostren 1577 resultats
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Tikal
Temple I i plaça principal de Tikal. Aquesta ciutat, situada al Petén, era una de les més importants i més poblades de la civilització maia
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat maia situada a la vall del Holmul, a Petén (Guatemala).
Primitiu centre religiós, s’hi formà al voltant la ciutat més gran de tot el territori maia Entre els seus monuments segles III-IX hi ha els temples piràmide fins a 70 m d’alt, palaus, tombes i altres construccions, així com moltes esteles cobertes de relleus i inscripcions
Tajumulco
Volcà
Volcà apagat de Guatemala, al departament de San Marcos, al NW de Quezaltenango.
Amb 4 220 m, és la muntanya més alta de l’Amèrica Central
Suchitepéquez
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital és Mazatenango 38 181 h 1973
venta del Sombrerer
Hostal
Antic hostal de Foios (Horta del Nord), que ha donat nom al barri de la Venta del Sombrerer
.
Sololá
Divisió administrativa
Departament de Guatemala.
La capital es Sololá 6 286 h 1981
el Soler Lladrús
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
Solanelles
Poble
Poble disseminat (765 m alt.) del municipi dels Prats de Rei (Anoia).
És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de SantPere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada