Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Camp Municipal de Beisbol Can Torelló
Net Ec
Beisbol
Estadi de beisbol de Gavà.
Inaugurat el 1976, fou remodelat el 2011 amb la collocació de gespa artificial d’última generació, banquetes cobertes, graderies amb capacitat entre 200 i 250 seients, túnel de batuda i zona d’escalfament dels llançadors Fou el primer camp de Catalunya que implantà la gespa i quedà homologat per a acollir-hi competicions internacionals De manera simultània poden entrenar-hi els equips que utilitzen les installacions el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc
Velòdrom de Sants
Ciclisme
Velòdrom del barri de Sants de Barcelona.
Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi…
Estadi d’Atletisme del Congost
Ajuntament de Manresa
Atletisme
Futbol
Beisbol
Estadi municipal d’atletisme de Manresa situat a la zona esportiva del Congost, al costat del riu Cardener, on comparteix espai amb altres instal·lacions esportives de la ciutat, com camps de futbol, pavellons, un camp de beisbol i un rocòdrom, entre d’altres.
La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…
el Cardener
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
Santa Maria del Priorat
© CIC-Moià
Priorat
Monestir
Priorat benedictí dependent de Sant Benet de Bages, situat prop de la vila de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…
Claramunt
© Fototeca.cat
Castell
Castell i església (Santa Maria) del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt.) que, juntament amb el cingle dels Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la Conca d’Òdena.
El castell El recinte de la fortalesa s’aixeca en un punt estratègic, des d’on es domina la conca d’Òdena i el congost de l’Anoia Tot el conjunt queda encerclat per muralles i s’articula a partir d’una imposant torre mestra, que presideix el recinte sobirà Entre el recinte sobirà, a l’oest, i el jussà, a l’est, s’alcen les restes de l’església romànica de Santa Maria del castell de Claramunt i la capella més tardana dedicada a santa Margarida Davant d’aquests temples, a l’oest, s’estén un pati, que havia estat un fossar, tancat amb un pany de muralla emmerlat El clos del castell Un dels…
Santa Margarida de Montbui
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra de Miralles, on s’aixeca…
Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…