Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
monestir de la Ràpita
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita
.
Després de passar per venda als hospitalers 1260, probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304, que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó, s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent dit de Sant Joan de la Ràpita , destruït…
Xalet de la Molina
Refugi de muntanya
Xalet refugi per a esquiadors del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a la Molina L’…
bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
Sant Martí Sesgueioles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans de Calaf, al sector NW de la capçalera de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Sant Martí Sesgueioles, de 3,87 km 2 , és situat al S de Calaf i envoltat pels termes de Calaf N, els Prats de Rei E i S i Pujalt W, que toca les mateixes cases de la vila El seu petit terme és drenat per una sèrie de torrents o xaragalls, un dels quals dit torrent de Sant Valentí, que formen la Riera Gran, tinguda per un dels dis cutits naixements de l’Anoia Aquesta riquesa d’aigua, que és la que degué decidir l’establiment de la població en aquest lloc, es palesa també en les fonts subterrànies del costat de l’església de la població i en la font d’en…
Copons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la vall alta de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Copons, de 21,74 km 2 , és al NW d’Igualada, en contacte amb la Segarra Calafina Limita al N amb els termes de Veciana i els Prats de Rei, a l’E amb Rubió, al S amb el municipi de Jorba i l’enclavament de Veciana i a l’W amb el terme de Sant Guim de Freixenet ja de la Segarra Es troba entre dues valls al peu de les serres de Rubió 681 m i dels Vinyals 661 m, drenades per la Riera Gran o torrent de l’Olla, que rep la riera de Veciana just quan aquesta entra al municipi, i la riera de Sant Pere, que formen l’aiguabarreig al sector de capçalera de l’…
els Prats de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…
Cabrera d’Anoia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Cabrera d’Anoia té 17,01 km 2 i és situat al sector SE de la comarca, ja al límit amb l’Alt Penedès termes de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit, als sectors W i S S’estén al costat dret de l’Anoia, riu que forma la frontera oriental i el separa —aigua avall de Capellades— dels termes municipals de Vallbona d’Anoia N i Piera E també limita, al N, amb els termes de Capellades i la Torre de Claramunt El territori és accidentat, especialment al sector septentrional, per una sèrie d’elevacions del sector de la Serralada Prelitoral…
Sant Martí de Tous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al SW de la conca d’Òdena, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Queralt.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km 2 , limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles, dins aquest darrer terme, en el…
Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia…
Piera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…