Resultats de la cerca
Es mostren 2803 resultats
Sant Vicenç
Despoblat
Despoblat del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arró.
Sant Valeri
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’E del terme, vora el límit amb el terme de les Paüls, ja dins la conca de l’Isàvena.
Sant Salvador de Torrent
Ermita
Ermita del municipi de Torrent de Cinca (Baix Cinca), a l’W del poble.
Sant Salvador de Montpedró
Església
Església del municipi de Castellonroi (Llitera), aturonada, a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’W de la vila, al cim de la serra de Sant Salvador, a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i l’Éssera.
Sant Sadurní d’Aulet
Església
Església i despoblat del municipi de Sopeira (Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç, a l’esquerra del barranc d’Aulet, aigua amunt d’Aulet; és esmentat ja al s IX.
Sant Romà
Capella de Sant Romà després de la seva restauració, a Santa Maria de Miralles
© Fototeca.cat
Església
Caseria
Església i caseria, cap del municipi de Santa Maria de Miralles (Anoia), situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola Fou restaurada el 1913, i el 1916 fou ampliada i hom construí al seu costat la rectoria
Sant Pere de l’Erm
Església
Antiga església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), situada prop de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l’W del poble.
Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035 En resta en peu la capçalera, convertida el s XV en una capella més reduïda No té culte des del segle passat, i es convertí en un edifici per a usos agrícoles
Sant Pere de Copons
Caseria
Caseria del municipi de Copons (Anoia), situada 2 km vers el NE de la vila, a la vall de la riera d’Anoia, a l’esquerra del riu.
L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850