Resultats de la cerca
Es mostren 1922 resultats
Cabanera Reial de la Portella
Aspecte de la Cabana Reial de la Portella
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ruta de transhumància a la Franja de Ponent, entre Ontinyena i la vall de Benasc.
De sud a nord, passa per Montsó, Barbastre, Juseü, Salanova, el Villar i la Pobla de Roda per la vall de l'Isàvena La ruta continua pel camí del Pedregal, a la serra del Jordal, vers Rin de la Carrasca Després continua per l'obaga del Jordal fins a Vilacarle, i d'aquí fins als banys de Benasc, la vall d'Estós, etc
barranc d’Espés
.jpg)
El barranc d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Barranc
Afluent de l’Isàvena per la dreta, on desguassa abans de l’estret d’Ovarra, que discorre per les terres d’Espés i d’Alins, dins el municipi de les Paüls (Ribagorça).
serra del Jordal
Vista de la serra del Jordal
© Carolina Latorre Canet
Serra
Serra de la Ribagorça, que té la màxima altitud al pic del Jordal (1.553 m).
Massís cretaci dins el sector del Turbó, entre els rius Éssera i Isàvena, al NW del nucli de la Pobla de Roda Els pobles de Merli i Carrasquer s'assenten al vessant meridional de la serra, mentre que Rin de la Carrasca és situat a la part superior de la mateixa, i els de Piniello, la Sala i Espluga, al sector septentrional Hi neix la riera de Vacamorta, afluent de l'Éssera, i el barranc de Carrasquer, afluent de l'Isàvena
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Torralba
Despoblat
Despoblat del municipi de Torrent de Cinca (Baix Cinca), al S del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre.
Hi ha vestigis de poblament des d’època romana
Tor-la-ribera
Sector del municipi de Tor-la-ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó (2 556 m alt), el port de les Ares (2 012 m), el coll de Raters (1 830 m) i el coll de la Plana del Tossal (1 718 m), fins a la vall de l’Isàvena (820 m alt).
Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991 1085 m alt,…
cap de les Toralles
Muntanya
Contrafort (1 237 m) meridional de la serra del Cis, que separa les valls i els termes d’Areny de Noguera i Monesma i Queixigar, a la Ribagorça.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó
Tolosa
Masia
Masia i antic terme del municipi d’Argençola (Anoia), situat a 775 m alt., al cim de l’altiplà que separa la Segarra d’Anoia, dins l’antiga parròquia de Carbasí.