Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç,…
Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el…
Fet
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat entre els barrancs de Fet i del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial Sant Vicenç depenia de l’arxiprestat d’Àger Fou municipi independent fins el 1962 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet
serra de Rubió
Serra
Serra dels municipis de Castellfollit del Boix (Bages) i Òdena i Rubió (Anoia).
la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany…
Vilallonga
Castell
Antic castell i parròquia i actual santuari (Sant Valentí) del municipi de Sant Martí Sesgueioles (Anoia), al sector més oriental del terme.
L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
la Pobla de Roda
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça).
Situat a 743 m alt és a la dreta de l’Isàvena, a la seva confluència amb el barranc de Carrasquero L’església parroquial és dedicada a sant Jaume L’antic municipi comprenia, a més, el santuari de Pedrui, els despoblats de Carrasquer i Rin de la Carrasca i l’antiga quadra de Sant Marçal
pujol d’Orpinell
Cim
Cim dels municipis de Carme, la Llacuna i Orpí (Anoia) i Mediona (Alt Penedès).
serra del Soler
Serra
Serra dels municipis d’Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix (Bages) i Rubió (Anoia).