Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Santa Magdalena de l’Estela
Església
Església del municipi de Piera (Anoia), situada al nord de la vila, prop del mas Martí.
Existia ja el 1285 com a capella ermitana Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872
Sant Pau Vell
Església
Antiga església del poble Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia), situada al SE del coll de can Maçana, al costa del castell de la Guàrdia.
Documentada des del 973, existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada
Puigdemàger
Antic poble
Antic poble i castell del municipi dels Prats de Rei (Anoia), al puig de Màger (702 m), al N del terme.
Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica s XII, abandonada
Sant Pau de la Guàrdia
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi del Bruc (Anoia), que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentada des del 973, contrafort del Montserrat, al NW del coll de can Maçana.
Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural
la Feixa
© Carolina Latorre Canet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa) del terme d'Isàvena (Ribagorça), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
Edifici d'una sola nau, amb volta de canó reforçada per tres arcs torals sobre pilastres, dels quals resten el presbiteral i el central L'absis semicircular de la capçalera fou substituït per una sagristia trapezoidal, que en la restauració de l'any 2002 fou enderrocada al mateix lloc es construí un nou absis a imitació dels romànics L'element més destacat de l'exterior és una finestra geminada amb dos petits arcs separats per un mainell cilíndric Al SE hi ha, abandonada, la casa de l'ermità S'hi celebra aplec el dilluns de Pasqua L’església fou consagrada per primera vegada el 1018, data…
Castellolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall excavada en els sediments eocènics per la riera de Castellolí.
Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…
Rubió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…
Jorba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia…
Sant Martí de Tous
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al SW de la conca d’Òdena, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Queralt.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km 2 , limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles, dins aquest darrer terme, en el sector de la…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…