Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Sant Genís
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Jorba (Anoia), centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de Jorba.
Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620
Santa Magdalena de l’Estela
Església
Església del municipi de Piera (Anoia), situada al nord de la vila, prop del mas Martí.
Existia ja el 1285 com a capella ermitana Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872
Sant Cristòfol de Piera
Església
Església sufragània de la parròquia de Piera (Anoia), situada a prop de la vila, pròxima al mas Poc.
Existia ja el 1068, el 1184 figura com a sufragània i des del 1414 com a simple capella Tenia també els altars de Sant Pere i de Sant Martí
Sant Pau Vell
Església
Antiga església del poble Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia), situada al SE del coll de can Maçana, al costa del castell de la Guàrdia.
Documentada des del 973, existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada
Sant Nicolau del Tretzè
Capella
Capella de la quadra de Freixe, dins el municipi de Piera (Anoia).
Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI L’edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada a les restes d’una vella torre
Santa Càndia
Probable cel·la monàstica d’origen visigòtic situada al municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça).
Existia el 913 i el comte Miró li feu donacions els anys 915 i 917 Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida El 973 fou incorporada al monestir d’Alaó, del qual fou en endavant una dependència
Sant Puvim
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Veciana (Anoia), situat al peu de la carretera dels Prats de Rei a Igualada per Copons.
Existia ja el 1113, i molta part del seu terme fou donada a Sant Cugat del Vallès L’església, del segle XV al XIX, fou sufragània de la dels Prats de Rei, amb 6 cases el 1686 Ara és sufragània de la de Sant Salvador de Miralles Resta l’edifici romànic, amb modificacions posteriors
Sentfores
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (Santa Maria de Sentfores) del municipi de Sant Martí de Tous, Anoia.
Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
castell de Tous
Castell
Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt.), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous (Anoia).
Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835