Resultats de la cerca
Es mostren 23188 resultats
la Roixel·la
Casa
Veïnat
Casa i veïnat del municipi d’Igualada (Anoia), a l’W de la ciutat, al límit amb els d’Òdena i de Jorba, on hi ha l’antiga església romànica de Sant Jaume de la Roixel·la, que depèn de l’església de l’Espelt.
Rofes
El veïnat de Rofes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Llacuna (Anoia), al N del terme, vora el torrent de Rofes
, afluent per l’esquerra de la riera de la Llacuna, que davalla de la serra de Faixes.
Rocamora d’Argençola
Vista de l'església de Sant Jaume de Rocamora
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), al vessant oriental dels altiplans que limiten la Segarra per l’E, a la dreta de la riera d’Argençola.
La seva església parroquial Sant Jaume depenia de la de Bellmunt de Segarra
Penza
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Sura, afluent del Volga, és un important nucli industrial fàbriques de compressors, motors dièsel, frigorífics, calculadores electròniques, rellotges, bicicletes, pianos, indústria paperera, lleugera i alimentària Té institut politècnic, pedagògic, agrícola i escola industrial centres d’ensenyament mitjà especial i diversos instituts d’investigació Fou fundada el 1966 com a fortalesa militar
Peenemünde
Localitat
Vilatge del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situat al N de l’illa d’Usedom, a l’estuari format a la desembocadura del Peene, a la costa bàltica A la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a centre de recerca de míssils V1 i V2 Després del 1945 hom hi installà una base naval S'hi conserva una collecció vikinga de braçalets d’or del segle X
Pedrafita
Església
Casa i església (Santa Anna) del municipi de Rubió (Anoia), al sud del poble.
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és també important…
Pečenga
Regió
Territori a l’extrem NW de Rússia, fronterer amb Noruega, travessat pel riu homònim fins a la mar de Barentsz.
Mines de coure i de níquel Al fiord homònim, de 15 km de llarg, hi ha els ports de Linakhamari Liinahamari i Pečenga Petsamo Per la pau de Dorpat 1920, Rússia cedí aquest territori a Finlàndia perquè li servís de corredor fins a la mar pel tractat de Moscou 1940, l’URSS hi adquirí un dret de pas i, per la pau de París del 1947, tornava a fer-se'n mestressa
Passau
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, a la confluència del Danubi amb l’Inn.
Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants