Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Kaiserslautern
Ciutat
Ciutat del land de la Renània-Palatinat, Alemanya.
És situada en el Pfälzer Wald, als contraforts occidentals de les muntanyes de Hardt És un nus ferroviari i nucli industrial, amb metallúrgia, indústria tèxtil, paperera i de fabricació de màquines de cosir
Spree
Riu
Riu d’Alemanya (403 km).
Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
Giessen
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya, a la vall del Lahn, en una ampla conca envoltada de muntanyes.
Cap a l’est s’assenta damunt els últims pendents basàltics, molt boscosos, del Vogelsberg Hi ha mines de lignit, de ferro i de manganès i indústria de maquinària Centre d’ensenyament superior Justus Liebig-Universität Giessen, fundada el 1607
Herford
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord—Westfàlia, Alemanya, situada en una vall entre la selva de Teutoburg i les muntanyes del Wichen.
La ciutat vella conserva l’aspecte medieval Hi ha construccions mecàniques i indústries de mobles, cigars, confecció, xocolata i sucre És un nus ferroviari
Turíngia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…
l’Anoia
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…