Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Mare de Déu de Montserrat
Mare de Déu de Montserrat
© JoMV
Santurari del municipi de Montferri (Alt Camp).
Ca l’Abadal Nou
Ca l’Abadal Nou (Calonge de Segarra)
© C.I.C.-Moià
el Soler Lladrús
mas de les Solanes
Masia
Masia del municipi de la Llacuna (Anoia), al S del terme, al vessant meridional de la serra de les Solanes (914 m alt.), que separa les valls de la Llacuna (Anoia) i del riu de Foix (terme de Pontons, a l’Alt Penedès).
Havia estat granja del monestir de Santes Creus
ribera de Sió
Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).
Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada
la Serra
Llogaret
Llogaret del municipi de Vila-rodona (Alt Camp), a la dreta del Gaià, aigua avall de la vila.
la Serra
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Claramunt (Anoia), situada al S del poble de Vilanova d’Espoia.
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
Segur
Aspecte de l'església de Santa Maria de Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
la Segarra
Paisatge de la plana segarrenca amb el poble de Montfalcó al centre
© Fototeca.cat
Altiplà
Nom donat tradicionalment a l’altiplà central que separa la conca del Segre de les de l’Anoia, del Gaià i del Francolí.
És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà de Segarra ,…