Resultats de la cerca

L’accident tectònic més important és la falla N-S uns 500 m de desnivell que orienta la vall de l’Aude i separa el massís del Capcir Apareix com un nus de dorsals arrodonides, només gratades per l’erosió glacial S'hi destrien dues morenes frontals antigues i dues de la darrera glaciació, dels quals sortiren una glacera al N, afluent de l’Aude, i una al S, a la Tet Culmina al pic de Bernat Salvatge 2 427 m alt i al roc de Madres 2 471 m, entre els termes de Censà i Mosset Conflent És divisòria d’aigües entre l’Aglí NE, l’Aude W i la Tet S i E, on aflueixen, per l’esquerra, les rieres de…

L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al s XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al s II aC, perdurà fins al s VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se'n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea…

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…

La geografia Cap de comarca, Igualada Havia estat anomenada, al segle XIX, Baixa Segarra i, en el seu espai central més restringit, conca d’Òdena L’actual comarca comprèn el sector central o conca d’Òdena, una gran fossa ovalada de 500 m de profunditat on és situada Igualada part de l’altiplà segarrenc, que ocupa el sector nord i occidental de la comarca i on es troba la vila de Calaf, i el sector de Capellades i Piera, encarat a la depressió del Penedès i que pertany al Sistema Mediterrani El fons de la cubeta central es troba a 300 m, mentre que la màxima altitud de la comarca s’assoleix a…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…