Resultats de la cerca
Es mostren 3571 resultats
coll de la Portella
Collada
Coll a l’extrem oriental de la serra de Queralt, que comunica les valls de Miralles i de Montbui, a l’Anoia.
Portaspana
Despoblat
Despoblat de l’Anoia, proper a Argençola i Clariana, esmentat al s XIV.
el Portal
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Portal) a l’E de la vila dels Prats de Rei (Anoia).
Sant Adjutori
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac
(on era venerada la Mare de Déu del Bosc
, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
Santa Càndia
© Fototeca.cat
Poble
Poble i actual cap del municipi d’Orpí (Anoia), a l’esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d’Orpí.
L’església parroquial, notable exemplar gòtic s XIV, ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
la Salut
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
la Sala
© Laura Feliz Oliver
Santuari
Santuari marià (Santa Maria de la Sala) al SE del municipi de Jorba (Anoia), prop de l’Anoia.
Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina